img
img

La importància dels pol·linitzadors

Els insectes pol·linitzadors són essencials per a la reproducció i persistència de moltes plantes silvestres i cultivades, per tant ens proporcionen – directa o indirectament – múltiples beneficis ambientals, econòmics i socio-culturals de gran valor, tant és així que fins i tot podríem dir que el nostre benestar va lligat al seu.

  • Valor Ambiental.
  • Valor Econòmic.
  • Valor Socio-cultural.

1. Valor Ambiental

Aproximadament el 87% de les 352.000 espècies d’angiospermes d’arreu del món – les plantes que produeixen flors i fruits – depenen, almenys parcialment, dels animals pol·linitzadors per a la seva reproducció. Aquestes plantes serveixen al seu torn com a recurs alimentari o com a refugi per a moltes altres espècies. Per tant, les interaccions entre els pol·linitzadors i les plantes són fonamentals per al manteniment de la biodiversitat en els ecosistemes i són la base de xarxes grans i complexes d’espècies interconnectades per processos ecològics. A més, al llarg del temps, els pol·linitzadors han jugat un paper evolutiu molt important afavorint la diversificació de les angiospermes, i són essencials per al manteniment la diversitat genètica d’aquestes plantes.

2. Valor Econòmic

Tant els pol·linitzadors silvestres com els domèstics proporcionen uns beneficis econòmics a través de l'agricultura i l’apicultura. Molts estudis han tractat d'estimar el valor econòmic dels serveis ecològics proporcionats pels pol·linitzadors amb la intenció de fomentar les polítiques de conservació de la biodiversitat. La conservació de la diversitat de pol·linitzadors és un compromís a llarg termini que no ha d’estar supeditat a les fluctuacions econòmiques dels mercats i els seus beneficis, però les xifres monetàries ens poden ajudar a comprendre la importància que tenen els pol·linitzadors.

La pol·linització per insectes és un servei ecosistèmic essencial que dóna suport a la producció d'una àmplia gamma de cultius. Aproximadament el 70% dels 124 cultius principals del món que s'utilitzen directament per al consum humà depenen dels pol·linitzadors en certa mesura. D'altra banda, prop del 35% de la producció mundial d'aliments depèn de la pol·linització animal, tot i que els cultius bàsics, com els cereals, són pol·linitzats pel vent o s'autopol·linitzen. Els insectes pol·linitzadors són essencials per a certs cultius de fruiters (per exemple, ametlles, pomes, albercocs, cogombres, préssecs, prunes, melons, carabassons, síndries), mentre que en d’altres n’augmenten substancialment la producció de fruita (per exemple és el cas de tomàquets, albergínies, maduixes, cítrics, magranes, faves, castanyes, cafè). La reducció directa prevista de la producció agrícola mundial en absència de la pol·linització animal seria de l'ordre del 5-8%. Tot i això, altres cultius (per exemple, patates, pastanagues, lletugues, cebes, cols) no depenen directament dels pol·linitzadors per a la producció de les parts que consumim però es beneficien d'ells a través de la propagació de llavors. En molts casos, la pol·linització per insectes no només augmenta el rendiment del cultiu, sinó que també millora la qualitat de la fruita (mida, forma, pes, color, contingut de sucre) i per tant n'augmenta el seu valor comercial. S’ha estimat que el valor mundial de la contribució dels pol·linitzadors sobre la producció de cultius utilitzats directament per a l’alimentació humana és de 153 mil milions d’euros, xifra que suposa prop del 9,5% del valor econòmic total de la producció mundial d’aliments a l’any 2005. L'impacte econòmic de la pol·linització per insectes és particularment important per a les verdures i fruites, amb un valor de prop de 50 mil milions d’euros en cada cas.

A més, molts dels cultius que depenen de la pol·linització per insectes constitueixen una font important de vitamines i altres micronutrients essencials per a la nostra dieta. Els cultius pol·linitzats per animals contenen la majoria dels lípids que necessitem en la nostra dieta, vitamines A, C i E, i una gran proporció dels minerals calci, fluorur i ferro. Per exemple, el 74% de tots els lípids produïts a nivell mundial estan presents en els olis de plantes cultivades que depenen total o parcialment d’animals pol·linitzadors, i serveixen com a fonts principals de vitamines liposolubles (vitamines A i E) i carotenoids. D'altra banda, el 98% de la vitamina C que hi ha disponible procedeix de cultius pol·linitzats per animals, principalment cítrics i altres fruites i verdures.

Durant el darrer mig segle, la fracció de la producció agrícola mundial que depèn de la pol·linització animal ha augmentat ràpidament. El maneig de les poblacions d'abelles juga un paper important per assegurar aquesta producció. Les abelles de la mel (Apis spp.), els borinos (Bombus spp.) o alguns megaquílids (Megachile spp., Osmia spp.) es crien per pol·linitzar una àmplia gamma de cultius. Els agricultors poden comprar o llogar colònies d'abelles per complementar la fauna de pol·linitzadors locals i millorar el rendiment o la qualitat dels cultius. Per tant, hi ha també un valor econòmic associat a l'apicultura i al comerç dels seus productes derivats (per exemple: mel, cera, pròpolis, pol·len, gelea reial). En particular, l'abella de la mel (Apis mellifera) és el pol·linitzador domèstic més estès i econòmicament valuós, capaç de pol·linitzar prop de 100 cultius diferents a tot el món. Tot i això, s’ha demostrat que el manteniment de l'abundància i la diversitat dels pol·linitzadors silvestres en els agrosistemes és vital per assegurar els serveis de pol·linització, fins i tot quan l’abella de la mel ja està present. Una revisió recent amb dades de 90 estudis diferents va mostrar que la contribució econòmica de les comunitats d'abelles silvestres per a la producció de cultius és similar al valor atribuït a l'abella de la mel (aproximadament 3000 $ per ha.).

Finalment, més enllà de la seva rellevància per a la producció d'aliments, els pol·linitzadors són també importants per altres cultius d’interès econòmic, com són les plantes ornamentals, els cultius utilitzats per engreixar el bestiar i les plantes utilitzades en la producció de medicaments, biocombustibles, fibres (cotó, lli) o materials de construcció (fusta).

3. Valor Socio-cultural

Els pol·linitzadors també proporcionen uns béns socials i culturals intangibles. La majoria de la gent valoram el territori en què vivim com a part de la nostra pròpia identitat, i els pol·linitzadors ajuden a mantenir la diversitat i abundància de plantes silvestres que defineixen els nostres paisatges. La gent gaudeix d'aquests paisatges mitjançant moltes activitats recreatives i també pot gaudir de l'observació dels pol·linitzadors en la naturalesa. Des de fa molt temps, els pol·linitzadors també han estat una important font d'inspiració per a l'art, la música, la literatura, la religió, les tradicions, la tecnologia i l'educació.

Per saber-ne més...

  • Aizen et al. (2009) How much does agriculture depend on pollinators? Lessons from long-term trends in crop production. Annals of Botany, 103(9): 1579 – 88.
  • Aizen & Harder (2009) The global stock of domesticated honey bees is growing slower than agricultural demand for pollination. Current Biology, 19: 915 – 918.
  • Brittain et al. (2013) Synergistic effects of non-Apis bees and honey bees for pollination services. Proc R Soc B 280: 20122767.
  • Eilers et al. (2011) Contribution of Pollinator-Mediated Crops to Nutrients in the Human Food Supply. PLoS ONE 6(6): e21363. doi:10.1371/journal.pone.0021363.
  • Gallai et al. (2008) Economic valuation of the vulnerability of world agriculture confronted with pollinator decline. Ecological Economics, 68: 810 – 821.
  • Garibaldi et al. (2013) Wild Pollinators Enhance Fruit Set of Crops Regardless of Honey Bee Abundance. Science, 339: 1608 – 1611.
  • Garibaldi et al. (2014) From research to action: enhancing crop yield through wild pollinators. Frontiers in Ecology and the Environment, 12 (8): 439 - 447.
  • Garrat et al. (2014) Avoiding a bad apple: Insect pollination enhances fruit quality and economic value. Agriculture, Ecosystems and Environment, 184: 34 – 40.
  • Klatt et al. (2013) Bee pollination improves crop quality, shelf life and commercial value. Proc. R. Soc. B, 281: 20132440.
  • Klein et al. (2007) Importance of pollinators in changing landscapes for world crops. Proc. R. Soc. B, 274: 303 – 313.
  • Losey & Vaughan (2006) The Economic Value of Ecological Services Provided by Insects. BioScience, 56(4): 311 – 323.
  • Ollerton et al. (2011) How many flowering plants are pollinated by animals? Oikos 120: 321–326.