2. Valor Econòmic
Tant els pol·linitzadors silvestres com els domèstics proporcionen uns beneficis econòmics a través de l'agricultura i l’apicultura. Molts estudis han tractat d'estimar el valor econòmic dels serveis ecològics proporcionats pels pol·linitzadors amb la intenció de fomentar les polítiques de conservació de la biodiversitat. La conservació de la diversitat de pol·linitzadors és un compromís a llarg termini que no ha d’estar supeditat a les fluctuacions econòmiques dels mercats i els seus beneficis, però les xifres monetàries ens poden ajudar a comprendre la importància que tenen els pol·linitzadors.
La pol·linització per insectes és un servei ecosistèmic essencial que dóna suport a la producció d'una àmplia gamma de cultius. Aproximadament el 70% dels 124 cultius principals del món que s'utilitzen directament per al consum humà depenen dels pol·linitzadors en certa mesura. D'altra banda, prop del 35% de la producció mundial d'aliments depèn de la pol·linització animal, tot i que els cultius bàsics, com els cereals, són pol·linitzats pel vent o s'autopol·linitzen. Els insectes pol·linitzadors són essencials per a certs cultius de fruiters (per exemple, ametlles, pomes, albercocs, cogombres, préssecs, prunes, melons, carabassons, síndries), mentre que en d’altres n’augmenten substancialment la producció de fruita (per exemple és el cas de tomàquets, albergínies, maduixes, cítrics, magranes, faves, castanyes, cafè). La reducció directa prevista de la producció agrícola mundial en absència de la pol·linització animal seria de l'ordre del 5-8%. Tot i això, altres cultius (per exemple, patates, pastanagues, lletugues, cebes, cols) no depenen directament dels pol·linitzadors per a la producció de les parts que consumim però es beneficien d'ells a través de la propagació de llavors. En molts casos, la pol·linització per insectes no només augmenta el rendiment del cultiu, sinó que també millora la qualitat de la fruita (mida, forma, pes, color, contingut de sucre) i per tant n'augmenta el seu valor comercial. S’ha estimat que el valor mundial de la contribució dels pol·linitzadors sobre la producció de cultius utilitzats directament per a l’alimentació humana és de 153 mil milions d’euros, xifra que suposa prop del 9,5% del valor econòmic total de la producció mundial d’aliments a l’any 2005. L'impacte econòmic de la pol·linització per insectes és particularment important per a les verdures i fruites, amb un valor de prop de 50 mil milions d’euros en cada cas.
A més, molts dels cultius que depenen de la pol·linització per insectes constitueixen una font important de vitamines i altres micronutrients essencials per a la nostra dieta. Els cultius pol·linitzats per animals contenen la majoria dels lípids que necessitem en la nostra dieta, vitamines A, C i E, i una gran proporció dels minerals calci, fluorur i ferro. Per exemple, el 74% de tots els lípids produïts a nivell mundial estan presents en els olis de plantes cultivades que depenen total o parcialment d’animals pol·linitzadors, i serveixen com a fonts principals de vitamines liposolubles (vitamines A i E) i carotenoids. D'altra banda, el 98% de la vitamina C que hi ha disponible procedeix de cultius pol·linitzats per animals, principalment cítrics i altres fruites i verdures.
Durant el darrer mig segle, la fracció de la producció agrícola mundial que depèn de la pol·linització animal ha augmentat ràpidament. El maneig de les poblacions d'abelles juga un paper important per assegurar aquesta producció. Les abelles de la mel (Apis spp.), els borinos (Bombus spp.) o alguns megaquílids (Megachile spp., Osmia spp.) es crien per pol·linitzar una àmplia gamma de cultius. Els agricultors poden comprar o llogar colònies d'abelles per complementar la fauna de pol·linitzadors locals i millorar el rendiment o la qualitat dels cultius. Per tant, hi ha també un valor econòmic associat a l'apicultura i al comerç dels seus productes derivats (per exemple: mel, cera, pròpolis, pol·len, gelea reial). En particular, l'abella de la mel (Apis mellifera) és el pol·linitzador domèstic més estès i econòmicament valuós, capaç de pol·linitzar prop de 100 cultius diferents a tot el món. Tot i això, s’ha demostrat que el manteniment de l'abundància i la diversitat dels pol·linitzadors silvestres en els agrosistemes és vital per assegurar els serveis de pol·linització, fins i tot quan l’abella de la mel ja està present. Una revisió recent amb dades de 90 estudis diferents va mostrar que la contribució econòmica de les comunitats d'abelles silvestres per a la producció de cultius és similar al valor atribuït a l'abella de la mel (aproximadament 3000 $ per ha.).
Finalment, més enllà de la seva rellevància per a la producció d'aliments, els pol·linitzadors són també importants per altres cultius d’interès econòmic, com són les plantes ornamentals, els cultius utilitzats per engreixar el bestiar i les plantes utilitzades en la producció de medicaments, biocombustibles, fibres (cotó, lli) o materials de construcció (fusta).
