• Tenen un sol parell d’ales membranoses. El segon parell d’ales (ales posteriors) estan reduïdes a dues petites estructures amb forma de maça anomenades halteris. Els halteris actuen com a giroscopis ajudant a mantenir l’equilibri i l’estabilitat durant el vol. Per això, les mosques solen ser uns voladors àgils que poden prendre el vol i aterrar en qualsevol direcció així com, fins i tot, planejar sobre les flors, cosa que rarament fan altres insectes.

• Aparell bucal modificat en una probòscide adaptada per xuclar líquids.

• Ulls composts grans i ben desenvolupats que poden arribar a ocupar bona part dels laterals del cap. En el dors del cap també tenen ocel·les (ulls simples).

• Les antenes són llargues, d’aspecte filamentós i estan formades per molts segments en les espècies del Subordre Nematocera (mosquits), mentre que les espècies del Subordre Brachycera (mosques) presenten antenes curtes formades per pocs segments.

• Tenen dos parells d’ales membranoses recobertes per diminutes escames. Les escames, que també recobreixen el cos, contenen pigments o microestructures amb propietats òptiques que els hi proporcionen una gran varietat de patrons de coloració.

• Aparell bucal de tipus xuclador especialitzat en libar líquids. Les peces bucals estan modificades formant un llarg tub flexible enrotllable (espiritrompa).

• Les papallones diürnes – els ropalòcers – volen i s’alimenten durant el dia. Es caracteritzen per presentar antenes amb forma de maça (claviformes) i mantenir les ales en posició vertical en repòs.

• Les papallones nocturnes – els heteròcers – són d’activitat crepuscular o nocturna (malgrat algunes excepcions), poden tenir antenes de diferents formes però mai claviformes i mantenen les ales en posició horitzontal quan estan en repòs.

• Cos amb exoesquelet molt esclerificat.

• Tenen dos parells d’ales. El primer parell, les ales anteriors, no serveixen per volar sinó que estan endurides i modificades en èlitres. Els èlitres formen una estructura rígida, com si fos una cuirassa, que en repòs protegeix parcial o totalment les ales posteriors, part del tórax i l’abdomen. Les ales posteriors es troben plegades davall dels èlitres, són membranoses i serveixen per al vol, tot i que alguns grups les han perdut.

• Aparell bucal de tipus mastegador, generalment amb mandíbules fortes i afilades.

• Ulls composts ben desenvolupats però ocel·les (ulls simples) rarament presents.

• Antenes de forma i longitud molt variables, generalment constituides per 11 segments articulats o artells.