Grups pol·linitzadors
![img](/images/polinitzadors/himenopter.jpg)
Himenòpters
(Hymenoptera, del grec hymen, "membrana", i pter-, "ala")• Tenen dos parells d’ales membranoses. Les ales posteriors són més petites que les anteriors. Durant el vol totes dues ales es mouen a la vegada perquè les ales posteriors s’uneixen a les anteriors gràcies a una filera de ganxos diminuts (hamuli) en el seu marge anterior.
• Aparell bucal de tipus mastegador o llepador, molts tenen llengües especialitzades. Ulls composts ben desenvolupats i ocel·les (ulls simples) amb freqüència també presents.
• Antenes de morfologia variada formades per 12-13 segments. Les femelles presenten un oviscapte modificat, ja sigui en forma de serra, de barrina o d’agulló.
![img](/images/polinitzadors/dipter.jpg)
Dípters
(Diptera, del grec di-, 'dues', i pteron, 'ala')• Tenen un sol parell d’ales membranoses. El segon parell d’ales (ales posteriors) estan reduïdes a dues petites estructures amb forma de maça anomenades halteris. Els halteris actuen com a giroscopis ajudant a mantenir l’equilibri i l’estabilitat durant el vol. Per això, les mosques solen ser uns voladors àgils que poden prendre el vol i aterrar en qualsevol direcció així com, fins i tot, planejar sobre les flors, cosa que rarament fan altres insectes.
• Aparell bucal modificat en una probòscide adaptada per xuclar líquids.
• Ulls composts grans i ben desenvolupats que poden arribar a ocupar bona part dels laterals del cap. En el dors del cap també tenen ocel·les (ulls simples).
• Les antenes són llargues, d’aspecte filamentós i estan formades per molts segments en les espècies del Subordre Nematocera (mosquits), mentre que les espècies del Subordre Brachycera (mosques) presenten antenes curtes formades per pocs segments.
![img](/images/polinitzadors/lepidopter.jpg)
Lepidòpters
(Lepidoptera, del grec lepis 'escama', i pteron, ‘ala’)• Tenen dos parells d’ales membranoses recobertes per diminutes escames. Les escames, que també recobreixen el cos, contenen pigments o microestructures amb propietats òptiques que els hi proporcionen una gran varietat de patrons de coloració.
• Aparell bucal de tipus xuclador especialitzat en libar líquids. Les peces bucals estan modificades formant un llarg tub flexible enrotllable (espiritrompa).
• Les papallones diürnes – els ropalòcers – volen i s’alimenten durant el dia. Es caracteritzen per presentar antenes amb forma de maça (claviformes) i mantenir les ales en posició vertical en repòs.
• Les papallones nocturnes – els heteròcers – són d’activitat crepuscular o nocturna (malgrat algunes excepcions), poden tenir antenes de diferents formes però mai claviformes i mantenen les ales en posició horitzontal quan estan en repòs.
![img](/images/polinitzadors/coleopter.jpg)
Coleòpters
(Coleoptera, del grec koleós, "estoig, beina", i pterón, ‘ala’)• Cos amb exoesquelet molt esclerificat.
• Tenen dos parells d’ales. El primer parell, les ales anteriors, no serveixen per volar sinó que estan endurides i modificades en èlitres. Els èlitres formen una estructura rígida, com si fos una cuirassa, que en repòs protegeix parcial o totalment les ales posteriors, part del tórax i l’abdomen. Les ales posteriors es troben plegades davall dels èlitres, són membranoses i serveixen per al vol, tot i que alguns grups les han perdut.
• Aparell bucal de tipus mastegador, generalment amb mandíbules fortes i afilades.
• Ulls composts ben desenvolupats però ocel·les (ulls simples) rarament presents.
• Antenes de forma i longitud molt variables, generalment constituides per 11 segments articulats o artells.