Grups pol·linitzadors

img

Himenòpters

(Hymenoptera, del grec hymen, "membrana", i pter-, "ala")

• Tenen dos parells d’ales membranoses. Les ales posteriors són més petites que les anteriors. Durant el vol totes dues ales es mouen a la vegada perquè les ales posteriors s’uneixen a les anteriors gràcies a una filera de ganxos diminuts (hamuli) en el seu marge anterior.

• Aparell bucal de tipus mastegador o llepador, molts tenen llengües especialitzades. Ulls composts ben desenvolupats i ocel·les (ulls simples) amb freqüència també presents.

• Antenes de morfologia variada formades per 12-13 segments. Les femelles presenten un oviscapte modificat, ja sigui en forma de serra, de barrina o d’agulló.

img

Dípters

(Diptera, del grec di-, 'dues', i pteron, 'ala')

• Tenen un sol parell d’ales membranoses. El segon parell d’ales (ales posteriors) estan reduïdes a dues petites estructures amb forma de maça anomenades halteris. Els halteris actuen com a giroscopis ajudant a mantenir l’equilibri i l’estabilitat durant el vol. Per això, les mosques solen ser uns voladors àgils que poden prendre el vol i aterrar en qualsevol direcció així com, fins i tot, planejar sobre les flors, cosa que rarament fan altres insectes.

• Aparell bucal modificat en una probòscide adaptada per xuclar líquids.

• Ulls composts grans i ben desenvolupats que poden arribar a ocupar bona part dels laterals del cap. En el dors del cap també tenen ocel·les (ulls simples).

• Les antenes són llargues, d’aspecte filamentós i estan formades per molts segments en les espècies del Subordre Nematocera (mosquits), mentre que les espècies del Subordre Brachycera (mosques) presenten antenes curtes formades per pocs segments.

img

Lepidòpters

(Lepidoptera, del grec lepis 'escama', i pteron, ‘ala’)

• Tenen dos parells d’ales membranoses recobertes per diminutes escames. Les escames, que també recobreixen el cos, contenen pigments o microestructures amb propietats òptiques que els hi proporcionen una gran varietat de patrons de coloració.

• Aparell bucal de tipus xuclador especialitzat en libar líquids. Les peces bucals estan modificades formant un llarg tub flexible enrotllable (espiritrompa).

• Les papallones diürnes – els ropalòcers – volen i s’alimenten durant el dia. Es caracteritzen per presentar antenes amb forma de maça (claviformes) i mantenir les ales en posició vertical en repòs.

• Les papallones nocturnes – els heteròcers – són d’activitat crepuscular o nocturna (malgrat algunes excepcions), poden tenir antenes de diferents formes però mai claviformes i mantenen les ales en posició horitzontal quan estan en repòs.

img

Coleòpters

(Coleoptera, del grec koleós, "estoig, beina", i pterón, ‘ala’)

• Cos amb exoesquelet molt esclerificat.

• Tenen dos parells d’ales. El primer parell, les ales anteriors, no serveixen per volar sinó que estan endurides i modificades en èlitres. Els èlitres formen una estructura rígida, com si fos una cuirassa, que en repòs protegeix parcial o totalment les ales posteriors, part del tórax i l’abdomen. Les ales posteriors es troben plegades davall dels èlitres, són membranoses i serveixen per al vol, tot i que alguns grups les han perdut.

• Aparell bucal de tipus mastegador, generalment amb mandíbules fortes i afilades.

• Ulls composts ben desenvolupats però ocel·les (ulls simples) rarament presents.

• Antenes de forma i longitud molt variables, generalment constituides per 11 segments articulats o artells.