Els sírfids són visitants florals comuns i probablement constitueixen el grup de pol·linitzadors més important que hi ha entre els dípters. Els adults visiten les flors per alimentar-se de pol·len i nèctar. Són mosques amb un gran domini del vol, poden volar no només cap endavant sinó també lateralment i cap enrere. Normalment es poden veure en el camp volant en suspensió sobre les flors. Com que tenen una probòscide curta, solen visitar flors de morfologia oberta on el pol·len i el nèctar són més accessibles. Els sírfids són molt variables morfològicament, tenen mides que van des de petites a grans (4 – 35 mm) i un cos que pot ser esvelt o robust. El caràcter que els diferencia d’altres famílies de mosques és la presència d’una falsa vena longitudinal a les ales, que s’anomena vena espúria. Els sírfids són generalment de color fosc amb bandes i marques grogues o taronges brillants, particularment a l’abdomen, que imiten els patrons de coloració aposemàtica de les abelles i vespes. Els sírfids no poden picar i són inofensius, però imitant a les abelles i les vespes eviten ser menjats pels predadors. Encara que algunes espècies poden tenir pèls, la majoria no en tenen. Aquest tret podria limitar la seva capacitat per transportar pol·len, que en general és menor que la de les abelles, però és compensada per la seva gran abundància relativa i la seva elevada taxa de visita a les flors. Més enllà del seu paper com a pol·linitzadors, els sírfids són també importants per als cultius com a agents de control biològic, perquè les larves de moltes espècies són predadors naturals dels àfids.