Himenòpters: Formigues
Les formigues són himenòpters eusocials que pertanyen a la família Formicidae. Amb freqüència es poden observar a les flors recollint nèctar. En general, el seu paper com a pol·linitzadors és menor. Malgrat això, les formigues s’han descrit com a pol·linitzadors efectius de diferents espècies mediterrànies, majoritàriament plantes petites que creixen prop del sòl, com per exemple la planta endèmica Naufraga balearica.
Les formigues són insectes molt petits, fàcils d’identificar per les seves antenes amb forma de colze i amb el primer segment (base) més allargat que els altres segments antenals. A més, el segon segment de l’abdomen – i a vegades el tercer – forma una estructura ben diferenciada amb forma de node flexible (pecíol) com si fos una cintura. El cap és prògnat amb les mandíbules cap endavant. Només tenen ales els individus reproductors. Les espècies varien des de colors negres o marrons a vermellosos.
Les formigues presenten un nivell avançat de sociabilitat. Formen colònies subterrànies permanents amb un gran nombre d’individus que treballen en cooperació. Els individus de la colònia es diferencien morfològicament en castes que desenvolupen diferents tasques. La reina és una femella amb l’abdomen molt gran, té ales però les perd un cop ja s’ha aparellat. És la fundadora de la colònia i la seva funció és posar ous per mantenir-la. Dels ous fertilitzats se’n desenvoluparan femelles, mentre que dels ous sense fertilitzar en sortiran mascles. Les obreres són femelles estèrils de mida més petita. S’encarreguen de la majoria de tasques dins de la colònia, com la construcció i neteja del niu, la recerca d’aliment o la cura de les larves i la reina. D’altra banda, els soldats són també femelles estèrils però de mida més gran que les obreres, tenen un cap gros amb unes mandíbules fortes i s’encarreguen de la defensa de la colònia. Els mascles són individus alats amb un període de vida curt ja que la seva funció principal és aparellar-se amb les noves femelles reproductores que hagin emergit.
Les formigues tenen una dieta generalista, per exemple s’alimenten de llavors, altres insectes, fongs o nèctar. Les formigues que surten a cercar aliment deixen un rastre de feromona per senyalitzar les rutes d’accés a les fonts d’aliment, de manera que altres formigues puguin seguir-les i portar més menjar al niu. A més, un cop al niu poden regurgitar el menjar i compartir-lo amb els altres membres de la colònia. Aquesta transferència de menjar boca a boca s’anomena trofal·làxia i és també un mecanisme de comunicació important.
A les Illes Balears hi ha prop de 60 espècies de formícids. Existeix una espècie endèmica, Lasius balearicus, que es distribueix només pels cims més alts de la Serra de Tramuntana a Mallorca.