És una família d’abelles solitàries molt àmplia que inclou nombroses espècies de mida petita a mitjana (4 – 20 mm). El caràcter distintiu d’aquest grup és la presència de dues sutures a la cara, just per davall de les antenes (sutures subantenals). Tenen la llengua curta i acabada en punta. Totes les espècies excaven els seus nius en el sòl, preferiblement en terrenys arenosos, per aquesta raó es coneixen amb el nom d’abelles minadores. Les femelles caven túnels ramificats amb una cel·la de cria al final de cada túnel, on hi dipositen una pilota de pol·len mesclat amb nèctar i un ou. Algunes espècies fan els nius en denses agrupacions. En la nostra fauna trobam membres de dos gèneres: Andrena i Panurgus.

Hi ha devers 40 espècies d’abelles d’aquest gènere a les Balears. La característica diferenciadora d’aquest grup és la presència de fòvees facials, unes bandes de pèls molt fins al llarg del marge interior dels ulls. La coloració de les espècies varia, però moltes són de color marró o negre amb bandes de pèls clars a l’abdomen. La mida és també variable, hi ha espècies petites – com les del subgènera Micrandrena que mesuren al voltant dels 5 mm – i d’altres més grans (ca. 15 mm). En general, són abelles bastant peludes, les femelles presenten abundants pèls per carregar pol·len en les potes posteriors i una estructura especialitzada, la corbícula propodeal, en els laterals del primer segment abdominal. A les Illes Balears hi ha dues subespècies endèmiques d’aquest gènere: Andrena poupillieri incana i Andrena flavipes ibizensis.

Són abelles solitàries de mida petita o mitjana amb poca pilositat. Són negres i brillants. Les femelles tenen una escopa ben desenvolupada en les potes posteriors. Principalment visiten flors compostes grogues. Només hi ha una espècie representant d’aquest gènere a les nostres illes: Panurgus calcaratus.